Leabhar Cheanannais (irlandès) | |
---|---|
Tipus | còdex i manuscrit il·luminat |
Creador | Anònim |
Creació | Cap a l'any 800 |
Mètode de fabricació | Manuscrit amb miniatures il·luminades. Actualment consta de 340 folis en pergamí. |
Gènere | literatura religiosa |
Mida | 33 () × 25 () cm |
Llengua | llatí |
Memòria del Món de la UNESCO | |
Data | 2011 |
Col·lecció | Trinity College (Dublín) |
Catalogació | |
Número d'inventari | Ms. A. I. 6,58 |
Lloc web | bookofkells.ie |
El Llibre de Kells (Leabhar Cheanannais en irlandès; Book of Kells en anglès), també conegut com a Gran Evangeliari de sant Columba, és un manuscrit il·lustrat amb motius ornamentals, elaborat per monjos cèltics cap a l'any 800 a l'Abadia de Iona, a Irlanda,[1] i guardat a l'Abadia de Kells, d'on li prové el seu nom més estès, entre circa el 1006 i el 1654, que va ser traslladat a la Trinity College Library, a Dublín.
És considerat com la peça principal del cristianisme cèltic i de l'art irlandès-saxó; constitueix, malgrat estar inconclús, un dels més sumptuosos manuscrits il·luminats que han sobreviscut de l'edat mitjana. A causa de la seva gran bellesa i de l'excel·lent tècnica del seu acabat, aquest manuscrit és considerat per molts especialistes com un dels més importants vestigis de l'art religiós medieval.[2][3] Escrit en llatí, el Llibre de Kells conté els quatre Evangelis del Nou Testament, a més de notes preliminars i explicatives, i nombroses il·lustracions i miniatures acolorides.
El manuscrit està exposat permanentment a la Biblioteca del Trinity College de Dublín, sota la referència MS 58. Dels quatre volums, dos es troben exposats dins una vitrina tancada amb atmosfera i il·luminació controlada, dins la qual una màquina assegura el desplaçament a la següent pàgina. Un dels llibres mostra una pàgina de text i un altre una pàgina il·lustrada, amb el que s'aconsegueix que totes les parts rebin una correcta ventilació. L'exposició rep més de 500.000 visitants anuals.[4]
El Llibre de Kells va ser presentat per Irlanda a la UNESCO l'any 2010 per a la seva inclusió al Registre Memòria del Món i va ser aprovat l'any 2011.[5]